TESTIMONIS ESCRITS I ÀUDIOS

 


TESTIMONIS I PROVES


1-  Tot al llarg de la pàgina àudios: prova contundent.

2- Extracte de dinou testimonis escrits, avalats amb Dni.

3- Testimonis via correu electrònic, memòria Google.

4- El meu testimoni, avalat per l'Hospital de la Seu d'Urgell.


***



EXPLICACIÓ


Com queda dit, sol, sense ajuda, assetjat i pressionat: "paciència, paga i calla", acusat de fer victimisme i sotmès a xantatge: "quin disgust donaries als pares"... jo estava atrapat. No tenia defensa i fugir implicava abandonar-ho tot. Per poder seguir vivint a casa meva i continuar l'obra, vaig anar aguantant... fins estar tan esgotat i malalt que ja no podia més.

Mentrestant, seguint el consell d'un advocat intentava gravar. Algunes vegades amb èxit. És penós haver d'exposar "els draps bruts familiars".  Però és un deure, és fer justícia pòstuma als pares que van calladament patir. És també necessari per suplir la denuncia de tots els què per por no gosen parlar, i per intentar evitar que l'abús i la injustícia continuïn.


RETALLS CURTS D'ÀUDIOS

Rondava els 18 anys que va rebolcar al pare.  Ho comença negant i ho acaba admetent. (menteix amb gran aplom). Des d'aquell dia, ell va manar. "Quan el Ton s'enfada fa por". El pare li'n tenia... tots li'n tenien i jo també. Resultat: submissió obligada i Síndrome d'Estocolm. Tota la família hi està atrapada... i potser altres.

https://drive.google.com/file/d/1AqLSCoZaQSTUkJiG71TAc5iMGE1Pk8Rh/view?usp=sharing


Afirma a l'àudio que a casa sempre ho consulta tot, no diu això la mare.
(víctima callada del masclisme dominant)

Faig aquí el què ella mai no va poder fer: queixar-se contundent.
Tenia dret a ser escoltada i respectada.

"el Ton no escolta, sempre s'ha de fer el què ell vol... es deixa fer... per no discutir"




El pare: un bon home, rebolcat i humiliat.

Però tenia un poder: era el propietari. El Ton el pressionava fort per tal que no em deixés res. Ell, per poder "viure en pau", va simular que accedia. Però, en obrir el testament van descobrir que s'havia rebel·lat una mica: em va llegar la meva casa, els dos hortets i l'erm on jo havia treballat roques. Tot lo altre va quedar propietat del Ton (i d'un altra germà que no té veu ni vot), casa pairal, finques... i la meitat de la meva obra. De fet, parcialment també la meva part està sota el seu control.


Anunciar problemes significava: "si no es fa el que jo vull hi hauran problemes". 


 ***


Al llarg del temps creixia la seva prepotència. En la gravació següent, ell sabia, veia, que jo estava tot ossos i malalt, però insistia que havia de treure, urgentment, el cotxe on jo desava les eines; i les restes de l'exposició que ell havia destrossat! 



Els "turistes": la pitjor plaga. Ell, que passejava per la comarca i més enllà amb cotxe i bici, no era un turista. Però jo mateix i els que visitaven Rocaviva sí. Jo, que no em movia del lloc i sempre treballant, era "un paràsit", "un malparit turista", indefens i malalt, amb qui es podia impune i covardament esbravar. 


Jo era el demacrat boc expiatori on podia descarregar el seu odi i frustracions.


***



EN SABER QUE L'HAVIA DENUNCIAT EM VA TRUCAR
 invocant la mare i l'amistat! 

Els tres següents retalls curts acaben de retratar al personatge.







AMB ÈXIT, HA FUNCIONAT AIXÍ TOT AL LLARG DE LA SEVA VIDA


Ja des de jove havent comès arbitrarietats variades, continua tranquil·lament la seva brillant trajectòria.
 Fins i tot té deixebles... com s'escolta en algun àudio i constaten els testimonis!. 

Vista la impunitat de què gaudeix, i que tots es coneixen, es comprèn que la gent tinguin por i callin... i també les autoritats locals. Qui voldria complicar-se la vida i a sant de què?. Si tampoc li farien res... i de moment tenen raó!


PER NO POSAR NINGÚ EN PERILL
cap acció es pot exigir als ajuntaments i potser tampoc als Consells Comarcals.
Em consta que va estar al seu despatx a la Seu d'Urgell.


LA SOLUCIÓ HA D'ARRIBAR CONTUNDENT, DES DE DALT I DES DE LLUNY



***


EXTRACTES DE LES CARTES ENVIADES PER TESTIMONIS


Els extractes corresponen a cartes escrites sobre paper, amb Dni i signades. Són per tant documents comprovables. Disposo dels originals. Ja el 2013 n'havia enviat còpia al Jutjat. També als Consells Comarcals de la Cerdanya i de l'Alt Urgell. Els subratllats són meus.



TESTIMONIS


Any 2006. R.G. dni: 772299248. ... Conec de fa anys la difícil situació violenta a que el seu germà l’ha sotmès amb tota mena d’amenaces i boicots... ... Va arribar el Ton amb dos nebots i van començar a escridassar al Climent per la finestra... el Ton es comportava com un desequilibrat... la cosa pujava de to i ens van tancar a tots dins la casa... tota l’estona no van parar de insultar al Climent.

 

Any 2009. O.M dni: 46054529L. i A.M.dni. 43514350Y. ... fuimos interpelados de mala manera por quien luego supe que era su hermano... la forma en que se dirigió hacia Climent fué todo el tiempo faltandole al respeto e insultando de una forma muy violenta.


Any 2012. J.V. dni: 40877293Z. i  B.G, dni: 51403349M. ... va arribar acompanyat de dos nens... va començar a insultar, escridassar i amenaçar al Climent, que es va quedar callat. Jo parlava amb el Ton, que va deixar de cridar, però seguia insultant, acusant i desacreditant al Climent... els nens també l’insultaven i amenaçaven que li trencarien els vidres i que totes les escultures anirien per terra. Ens varem quedar amb la sensació de que tenia un odi irracional al Climent. Ell deia que no el denunciava per no disgustar a la seva mare i per por a les represàlies.


Any 2013. R.P. dni:100.366.202.086 i R.P. dni: 090.966.202.748. França). Vam sentir un trets bastant aprop... vam sentir crits... el germà acompanyat pels seus dos nebots (uns nens entre sis i deu anys). Els ànims exaltats del seu germà no permetien parlar. Ens van tancar dintre la casa, amenaçant-nos a tots de ens tenir tancats fins que el senyor Olm no s'avingués a sortir... el nebot més gran insultava d'una mala manera el senyor Olm.


Any 2013. R.S. dni: 37168931. i  M.C. dni: 46003608. ... el va insultar i amenaçar amb un llenguatge groller i molt ofensiu. El Sr. Climent no va respondre en cap moment a les paraules d’amenaça i d’agressió verbal... Ens va foragitar de males maneres, a banda de tots els improperis va amenaçar a destruir les roques esculpides, per tal d’evitar que s’apropi més gent.

 

I.P. dni:39298124W. i  C.P. dni: 39206205X.  ... Va aparèixer un home cridant visiblement alterat. Es dirigia a l’escultor amb una gran virulència acusant-lo de traïdor... i amenaçant de prendre represàlies. Ens va impactar l’agressivitat en el to i el contingut de les seves paraules, que ens va fer témer es convertís en agressió física... ens va obligar a fer marxa enrere, sense poder arribar a la casa de l’escultor.



M.F. dni: 37581647S.  i M.R. dni 38024651Q. ...nos apareció un desconocido dandonos el alto e impidiendonos seguir el camino y amenazandonos con palabras y gestos muy agresivos... nos provocó un gran susto pues ignorabamos las consecuencias en que aquellas amenazas podian derivar. En todo momento el Sr, Climent utilizó un lenguaje conciliador y pacífico, cosa que aún excitó mas a dicho personaje y su furia iba en aumento.

 

A.M. dni: 38382676T. ... era un home que sense explicació i a crits ens va asustar per la seva manera de fer, molt nerviós i violent... vam marxar perquè no voliem sentir els crits que sortien d’aquella boca enfurismada.

 

J.R. dni: 963477166. ... salió a nuestro encuentro impidiendonos el paso y se enfrentó con Climent insultandolo y amenazandolo con gestos bruscos que nos atemorizó.


R.A. dni.39608950M. Era un home que sense explicació i a crits ens volia fer fora d'aquell indret. Vam anar retrocedint desconcertats i submisos, doncs era inútil el diàleg o aclariment del seu esverament.

 

J.A. dni: 86593053. ... em vaig aturar a mig camí perquè des d’allí ja se sentien els crits que el Ton proferia, el to era irat i amenaçador... Conec de fa temps l’estat d’angoixa i por que les maneres violentes i amenaçadores li causen al Climent... aquell dia vaig poder comprovar l’efecte anímic devastador que en ell havien causat les amenaces del seu germà.


Any 2014. A.D. dni: 38466470-M , i A.S. dni:37716060-Q  2014. Via mail ... Desprenia la sensació de ser un fanàtic, com si no estés prou bé del cap i amb molt d'odi cap a l'escultor. Com que l'escoltàvem es va anar esplaiant i entre altres coses va dir que la única solució era destruir-ho tot.



DUES PERSONES EXPULSADES DEL POBLE


Un dels testimonis, que portava anys estiuejant al poble i n'estava enamorat, no hi va poder tornar. "mai més citis el meu nom per res", em va dir. No em va voler explicar què havia passat i va penjar. Devia ser fort... mai més m'ha dit res.  

Encapçalant el seu testimoniatge, havíem escrit que s'havia de protegir l'anonimat. Però no es va fer: el Ton va tenir accès al seu nom i sabia també detalls de la meva denuncia!. Cosa que em va deixar estupefacte. Com ho va saber? A causa d'algun protocol, es comuniquen a l'acusat els detalls de la denúncia?, els testimonis?, l'adreça de la víctima?. Que li podessin comunicar on visc ara em fa pànic.


També, una dona que tenia cavalls, va haver de marxar del poble. Aquí queda demostrat: "traïdora, la mala puta la vai esbandir". Com jo, no devia ser prou obedient. Segons ell, jo també era "un traïdor a la família" Per tant, tots tres traïdors i esbandits. Vàrem ser els únics?


https://drive.google.com/file/d/1zkBiYVegW1RxVggPk8JqJDFPXhyN7uNy/view?usp=sharing

*


EXTRACTES DE TESTIMONIS VIA MAIL


La majoria de visitants que es van topar amb el Ton a ben segur que no es van prendre el treball de comunicar amb mi. Per no voler, per no saber com o per por. Els testimonis següents són segurament només la punta de l'iceberg. Els dos darrers mostren que havia començat a cobrar, per deixar visitar la meva obra.

 

Any 2014. Son persones que hi van anar quan jo ja havia marxat.


X.F. Via mail   ...va aparèixer saltant un marge i cridant com un possés... no van faltar amenaces de tirar-nos per un marge sinó marxàvem... en calmar-se una mica ens va explicar que allò ho havia fet un feixista que li volia prendre a la seva mare... No se si tenen interès econòmic, peró si molt odi a tot el què t'envolta i a tot el què has fet i a la gent que ho visita i ho valora. Entenc el calvari pel que has passat i que hagi estat insuportable.

 

Papalú. Via mail ... va aparèixer un senyor fort, amb una energia que transmetia violència i ens va treure del laberint.

B.G. Via mail ... un senyor amb dos nois en bici. Varem marxar i ens varen seguir... jo m'anava girant i allà estava. Feia mitja por. Encara vàrem tenir sort, ja que algun veí ens va dir que no fa massa aquest senyor sortia amb una escopeta.

 

A.B. Via mail ... es va interposar al nostre camí el teu germà i ens va foragitar de males maneres. A banda de tots el improperis que ja deus conèixer va amenaçar amb començar a destruir les roques esculpides per tal d'evitar que s'apropi mes gent. Aquesta amenaça és la que més em preocupa.

 

L.M. Via mail ... ens va sorprendre un home, acompanyat de dos nens. Amb mala cara ens va preguntar qui erem, 3 cops. Que marxéssim d'aquella zona. Li vem donar 6 euros i la cara li va canviar repentinament. Llavors ja podiem veure tot el que volguéssim.

 

G.G. Via mail ... un grup de tres noies que ens varem trobar. A elles els va sortir un home, que les va fer fora, a menys que paguessin per la visita. S'ha de ser caradura per voler treure diners dels esforços d'una altra persona. 


***


LA DECREPITUD DE L'ARTISTA

Desprès de tant relat i foto d'obra vandalitzada, tot i que em fa vergonya mostrar el meu estat decrèpit, és necessari afegir-ne una de mi mateix, física i mentalment també vandalitzat. 

Així estava el 2013, pesava 35 kg! Patia dos pinçaments cervicals, dolor muscular general, fatiga crònica, etc. Estava deprimit, havia de prendre somnífers i analgèsics potents. S'ha de ser un xic sàdic per maltractar algú que es troba en aquestes condicions! i a més tractar-lo de nazi!

Dol, però s'ha de dir: a l'assetjament s'hi suma la indefensió i el dany moral que genera la passivitat dels què es suposa m'havien de defensar, a mi, a l'obra feta i a la per fer... amb penoses conseqüències... i que a 2022 persisteix. 


(foto davant mirall)



Una foto actual seria similar.

La salut està perduda. Convisc amb la disfunció i el dolor, físic i moral. El dany rebut és enorme i les conseqüències m'afectaran el què em quedi de vida. Sense dubte abreujada per tanta injustícia i patiment absurd. Expulsat de casa meva i de l'obra... vida, vocació i creativitat frustrada. 

En arribar tenia una salut sòlida, altrament no hauria pogut construir la casa, ni moure roques. L'angoixa i tensions que comporta l'assetjament i la indefensió m'han anat erosionant.


Tanmateix sóc resilient per naturalesa... o per convicció. 
Sempre em torno a alçar, busco nous camins i continuo avançant per, dins del possible acomplir els meus ideals.




Maltractament físic i psicològic sumat a l'abandó de les institucions.

 Resultat: decadència física i depressió major.



"Problemes de salut rellevants", i la llista no està actualitzada, ara és més llarga.


HI HA MOLTES MANERES DE MATAR

La del pastor és lenta i fins ara totalment impune. La pèrdua és enorme, per a mi i pels visitants presents i futurs de Rocaviva, privats del què podia ser i mai serà.
Doncs l'obra ha quedat a més de mutilada, enormement disminuïda.
S'han perdut deu anys de feina... i continua. 


La depressió fa de mal portar. 
En tot cas no m'atura. Com deia cultivo la resiliència, i l'esperit de Rocaviva em dona força i llum per, des de l'exili continuar treballant, ja no pedres, ara paraules, bits i píxels, intentant escampar llum i alliberar d'obstacles el camí del projecte... 
... Que de moment, encara que molt fràgil i subjecte als capricis del maltractador, malgrat les moltes dificultats i sense reconeixement ni ajuda, continua avançant al servei de les persones, el país i el món.



A MI MAI NINGÚ EM PODRÀ RETORNAR ELS ANYS PERDUTS
Ni compensar pels danys: físics, psicològics, econòmics, artístics... tota la creativitat brutalment aturada, frustrada en plena eclosió.
És una agressió molt forta i continuada... que marca de per vida.

 REACCIONIN PER FAVOR, MILLOR TARD QUE MAI

Esgotat, a vegades he desitjat morir.
Però un ideal em manté viu: la voluntat de seguir treballant per un món on aquestes i altres barbaritats no passin i si passen que siguin convenientment controlades. 

Un món on els Drets Humans siguin respectats. 
En favor d'un major benestar físic-mental-emocional, individual i col·lectiu. Una societat que faciliti el lliure desplegament dels potencials creatius enfocats al bé comú. 




ESPERO QUE FINALMENT EL SENY I LA JUSTÍCIA S'IMPOSIN
Que l'obra quedi unificada i oberta als visitants.
Que les persones que habiten a Rocaviva no visquin pressionades, sinó lliures i en pau.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Missatges (Atom)