TESTIMONIS ESCRITS I ÀUDIOS

 


AQUESTA PÀGINA ÉS UN ANNEX DE "INVENTARI DE DANYS"

Juntes son explicació i prova de la veracitat dels fets.


TESTIMONIS


1- Àudios: prova contundent.

2- Extracte de catorze testimonis escrits, avalats amb Dni.

3- Testimonis via correu electrònic.

4- El meu testimoni, avalat per l'Hospital de la Seu d'Urgell.

5- LA SOLUCIÓ

***


RETALLS CURTS D'ÀUDIOS


Sol, sense ajuda i pressionat: "paciència, paga i calla", acusat de fer victimisme i sotmès a coacció: "quin disgust donaries als pares", jo estava atrapat. No tenia defensa i fugir implicava abandonar-ho tot. Per poder seguir vivint a casa meva i continuar l'obra, vaig anar aguantant... fins estar tan esgotat i malalt que ja no podia més.

Mentrestant intentava gravar. Algunes vegades amb èxit... Penós haver d'exposar en públic "els draps bruts familiars" peró necessari, doncs els àudios corroboren i son prova que no era jo l'ùnic maltractat i que l'abús venia de lluny. Jo en vaig ser, en soc tan sols una víctima més. De fet, exposar-los és fer justícia pòstuma als pares que la van calladament patir... i una manera de, desemmascarant el que volia ocultar-se, evitar que es vagi reproduint.

Rondava els 18 anys que va rebolcar al pare.  Comença negant i ho acaba admetent. (menteix amb gran aplom). Des d'aquell dia, "macho alfa", ell va manar. "Quan el Ton s'enfada fa por". El pare li'n tenia... tots li'n tenien i jo també. Resultat: submissió obligada i Síndrome d'Estocolm.

https://drive.google.com/file/d/1AqLSCoZaQSTUkJiG71TAc5iMGE1Pk8Rh/view?usp=sharing


Afirma que a casa sempre ho consulta tot, no diu això la mare.

Faig aquí el que ella mai va poder fer: queixar-se contundent. 
Tenia dret a ser respectada i escoltada: "el Ton no escolta"
 "... sempre s'ha de fer el què ell vol... es deixa fer... per no discutir"



Pobres pares, pobre humanitat, quan patiment!. Necessitem defensar els Valors Humans, la bondat elemental. No es pot callar davant la injustícia i la barbàrie. Callar és fer-se còmplice.

El pare: un bon home, rebolcat i humiliat. Però tenia un poder: era el propietari. El Ton el pressionava fort per tal que no em deixés res. Ell, per poder  "viure en pau", va simular que accedia. Però, en obrir el testament van descobrir que s'havia rebel·lat una mica... va fer el què va poder. 


Anunciar problemes significava: "si no es fa el que jo vull hi hauran problemes". Així tot va quedar sota el seu control: la casa pairal i totes les finques. El pare em deixà la meva cabana i part de l'erm on jo havia treballat roques, era el mínim. Però encara van pressionar perquè hi renunciés!.

El Ton ho volia tot: "a la casa ja t'hi deixarem viure". (sempre s'erigia com a portaveu de la família). En negar-me a tal ignomínia, l'assetjament va augmentar... i més encara en negar-me també a pagar l'extorsió. Fins a l'octubre de 2013 quan, esgotat i malalt, després d'un atac en presència de testimonis, confiant que serien decisius en un judici, vaig fugir de casa meva i del lloc. A l'endemà vaig posar una denúncia... i desprès altres... (veure pestanya "Inventari de danys"), que de res van servir: han passat vuit anys i no hi he pogut tornar. La Justícia i la defensa del Patrimoni, on son? Quan trigaran a reaccionar? Jo continuaré insistint, fins que els meus drets siguin respectats.

 ***

Envers meu, ja anys abans havia passat del menyspreu a l'agressió. Sense cap preàmbul, inesperadament em va colpejar l'estómac i tot seguit em va rebolcar. En vaig estar un dies baldat. Des de feia anys estava clar qui manava: la força bruta. Amb segons qui no s'hi atrevia, amb mi sí. Jo era el demacrat boc expiatori on podia descarregar el seu odi i frustracions.


Al llarg del temps creixia la seva prepotència. En la gravació següent, ell sabia, veia, que jo estava tot ossos i malalt, però insistia que havia de treure, urgentment, el cotxe on jo desava les eines; i les restes de l'exposició que ell havia destrossat! Tot era donar ordres, insultar i amenaçar.


Els "turistes": la pitjor plaga. Ell, que va llogar la finca, tenia cabres per "hobby" i passejava per la comarca i més enllà amb cotxe i bici, no era un turista. Quan ho feien els altres si. Jo, que no em movia del lloc i sempre enfeinat, era un "malparit turista" indefens i malalt, amb qui es podia impune i covardament esbravar. L'únic problema real era la seva prepotència, el seu odi irracional.


***

EN SABER QUE L'HAVIA DENUNCIAT EM VA TRUCAR
 invocant la mare i l'amistat! 
Els tres següents retalls curts acaben de retratar al personatge:


 
Aquí es llueix: "Els porcs a la teva vora són déus" De fet té talent el noi, una pena que no l'hagi aplicat millor. D'haver triat el pro i no la contra, hauríem fet meravelles. Detectant precoçment als abusadors, positivant-los, s'evitarien moltes barbaritats: mal tractes, explotació, crims, guerres...


Va insistir enviant una persona a pressionar perquè retirés la denúncia. Haver denunciat i gravat era vergonyós i una traïció a la família!  Resulta que jo em feia la víctima... denunciant volia guerra!... i tot plegat donava mala imatge de Rocaviva. Tot a fi de tenir-me calladet. Sorprenent.

AMB ÈXIT, HA FUNCIONAT AIXÍ TOT AL LLARG DE LA SEVA VIDA

Ja des de jove havent comès arbitrarietats variades, amb 68 anys, continua tranquil·lament la seva brillant trajectòria i fins i tot té deixebles!. Ara ja grandets... (alerta!). Vista la impunitat de què gaudeix, es comprèn que la gent tinguin por i callin... i també les autoritats locals. Quina d'elles voldria complicar-se la vida i a sant de què?. Si tampoc li farien res... i de moment tenen raó!

Per això cap acció es pot exigir als funcionaris públics locals, llevat de a la policia.

LA SOLUCIÓ HA D'ARRIBAR CONTUNDENT, DES DE DALT I DES DE LLUNY

A l'Europa del segle XXI, tolerar aquestes coses és inadmissible.


***


EXTRACTES DE LES CARTES ENVIADES PER TESTIMONIS 


Els extractes corresponen a cartes escrites sobre paper, amb Dni i signades. Són per tant documents comprovables. Disposo dels originals, les autoritats en tenen còpia.

Any 2006. R.G. dni: 772299248. ... Conec de fa anys la difícil situació violenta a que el seu germà l’ha sotmès amb tota mena d’amenaces i boicots... ... Va arribar el Ton amb dos nebots i van començar a escridassar al Climent per la finestra... el Ton es comportava com un desequilibrat... la cosa pujava de to i ens van tancar a tots dins la casa... tota l’estona no van parar de insultar al Climent.

Any 2009. O.M dni: 46054529L. i A.M.dni.43514350Y. ...fuimos interpelados de mala manera por quien luego supe que era su hermano... la forma en que se dirigió hacia Climent fué todo el tiempo faltandole al respeto e insultando de una forma muy violenta.

Any 2012. J.V. dni: 40877293Z. i  B.G, dni: 51403349M. ...va arribar acompanyat de dos nens.... va començar a insultar, escridassar i amenaçar al Climent, que es va quedar callat. Jo parlava amb el Ton, que va deixar de cridar, però seguia insultant, acusant i desacreditant al Climent... els nens també l’insultaven i amenaçaven que li trencarien els vidres i que totes les escultures anirien per terra. Ens varem quedar amb la sensació de que tenia un odi irracional al Climent. Ell deia que no el denunciava per no disgustar a la seva mare i per por a les represàlies.

Any 2013. R.S. dni: 37168931. i  M.C. dni: 46003608. ...el va insultar i amenaçar amb un llenguatge groller i molt ofensiu. El Sr. Climent no va respondre en cap moment a les paraules d’amenaça i d’agressió verbal... Ens va foragitar de males maneres, a banda de tots els improperis va amenaçar a destruir les roques esculpides, per tal d’evitar que s’apropi més gent.

I.P. dni:39298124W. i  C.P. dni: 39206205X.  ...Va aparèixer un home cridant visiblement alterat. Es dirigia a l’escultor amb una gran virulència acusant-lo de traïdor... i amenaçant de prendre represàlies. Ens va impactar l’agressivitat en el to i el contingut de les seves paraules, que ens va fer témer es convertís en agressió física... ens va obligar a fer marxa enrere, sense poder arribar a la casa de l’escultor.

M.F. dni: 37581647S.  i M.R. dni 38024651Q. ...nos apareció un desconocido dandonos el alto e impidiendonos seguir el camino y amenazandonos con palabras y gestos muy agresivos... nos provocó un gran susto pues ignorabamos las consecuencias en que aquellas amenazas podian derivar. En todo momento el Sr, Climent utilizó un lenguaje conciliador y pacífico, cosa que aún excitó mas a dicho personaje y su furia iba en aumento.

A.M. dni: 38382676T. ... era un home que sense explicació i a crits ens va asustar per la seva manera de fer, molt nerviós i violent... vam marxar perquè no voliem sentir els crits que sortien d’aquella boca enfurismada.

 J.R. dni: 963477166. ...salió a nuestro encuentro impidiendonos el paso y se enfrentó con Climent insultandolo y amenazandolo con gestos bruscos que nos atemorizó.

T.P. dni: 86593053. ... em vaig aturar a mig camí perquè des d’allí ja se sentien els crits que el Ton proferia, el to era irat i amenaçador... Conec de fa temps l’estat d’angoixa i por que les maneres violentes i amenaçadores li causen al Climent... aquell dia vaig poder comprovar l’efecte anímic devastador que en ell havien causat les amenaces del seu germà.

Un dels testimonis precedents, (no se com el Ton va saber-ho), del què he falsejat les inicials, doncs em va dir: "mai més citis el meu nom per res", i que portava molts anys estiuejant al poble, no hi va poder tornar. Ni em va voler explicar què havia passat, ni mai més m'ha dit res. Em va saber molt greu haver-li demanat ajuda.

Una dona que tenia cavalls i que no era pas testimoni, va haver de marxar: "la traïdora mala puta la vai esbandir" Com jo, no el devia obeir el suficient... i per tant: traïdors i esbandits.

https://drive.google.com/file/d/1zkBiYVegW1RxVggPk8JqJDFPXhyN7uNy/view?usp=sharing

*

EXTRACTES DE TESTIMONIS VIA MAIL


La majoria de visitants que es van topar amb el Ton a ben segur que no es van prendre el treball de comunicar amb mi, per no voler, per no saber com fer-ho, o per por. Els testimonis següents són segurament només la punta de l'iceberg. Els dos darrers mostren que havia personalment cobrat, per deixar visitar la meva obra !


Any 2014. Son persones que hi van anar quan jo ja havia marxat. 


A.D. i A.S.  2014. Via mail ...com que l'escoltàvem es va anar esplaiant i entre altres coses va dir que la única solució era destruir-ho tot.

X.F. Via mail   ...va aparèixer saltant un marge i cridant com un possés... no van faltar amenaces de tirar-nos per un marge sinó marxàvem... en calmar-se una mica ens va explicar que allò ho havia fet un feixista que li volia prendre a la seva mare... No se si tenen interès econòmic, peró si molt odi a tot el què t'envolta i a tot el què has fet i a la gent que ho visita i ho valora. Entenc el calvari pel que has passat i que hagi estat insuportable.

Papalú. Via mail ...va aparèixer un senyor fort, amb una energia que transmetia violència i ens va treure del laberint.

B.G. Via mail ... un senyor amb dos nois en bici. Varem marxar i ens varen seguir... jo m'anava girant i allà estava. Feia mitja por. Encara vàrem tenir sort, ja que algun veí ens va dir que no fa massa aquest senyor sortia amb una escopeta.

A.B. Via mail ...es va interposar al nostre camí el teu germà i ens va foragitar de males maneres. A banda de tots el improperis que ja deus conèixer va amenaçar amb començar a destruir les roques esculpides per tal d'evitar que s'apropi mes gent. Aquesta amenaça és la que més em preocupa.

L.M. Via mail ... ens va sorprendre un home, acompanyat de dos nens. Amb mala cara ens va preguntar qui erem, 3 cops. Que marxéssim d'aquella zona. Li vem donar 6 euros i la cara li va canviar repentinament. Llavors ja podiem veure tot el que volguéssim.

G.G. Via mail ... un grup de tres noies que ens varem trobar. A elles els va sortir un home, que les va fer fora, a menys que paguessin per la visita. S'ha de ser caradura per voler treure diners dels esforços d'una altra persona. 


***

LA DECREPITUD DE L'ARTISTA

Desprès de tant relat i foto d'obra vandalitzada, tot i que em fa vergonya mostrar el meu estat, és necessari afegir-ne una de mi mateix, física i mentalment també vandalitzat. 

Així estava el 2013, pesava 35 kg! Patia dos pinçaments cervicals, dolor muscular general, fatiga crònica, etc. Estava deprimit, havia de prendre somnífers i analgèsics potents. S'ha de ser un xic sàdic per maltractar algú que es troba en aquestes condicions! i a més tractar-lo de nazi!

Dol, però s'ha de dir: a l'assetjament del malfactor i al silenci de l'entorn, s'hi suma la indefensió i el dany moral que genera la passivitat dels què es suposa m'havien de defensar, a mi, a l'obra feta i a la per fer... amb penoses conseqüències... i que persisteix.




Una foto actual seria similar. La salut està irreversiblement perduda. Convisc amb la disfunció i el dolor, físic i moral. El dany rebut és enorme i les conseqüències m'afectaran el què em quedi de vida. Sense dubte abreujada per tanta injustícia i patiment absurd. Expulsat de casa meva i de l'obra... vida, vocació i creativitat frustrada.

En arribar tenia una salut sòlida, altrament no hauria pogut construir la casa, ni moure roques. L'angoixa i tensions que comporta l'assetjament i la indefensió m'han anat erosionant.



Maltracte físic i psicològic sumat a l'abandó de les institucions. 
 Resultat: decadència física i depressió major.

"Problemes de salut rellevants", i la llista no està actualitzada, ara és més llarga.


Hi ha moltes maneres de matar. La del pastor és lenta i totalment impune. La història a tots els jutjarà. Massa tard, doncs la pèrdua és enorme, per a mi, pel país i pels visitants presents i futurs de Rocaviva, privats del què podia ser i mai serà. De moment l'obra ha quedat a més de mutilada, enormement disminuïda, doncs s'han perdut vuit anys de feina... i continua. 

La depressió fa de mal portar. En tot cas no m'atura, cultivo la resiliència, i l'esperit de Rocaviva em dona força i llum per, des de l'exili continuar treballant, ja no pedres, ara paraules, bits i píxels, intentant escampar llum i alliberar d'obstacles el camí del projecte... que malgrat i sense reconeixement ni ajuda,  avança al servei de les persones.

Mai ningú em podrà retornar el temps perdut, ni compensar pels diversos danys: físics, psicològics, econòmics, artístics... tota la creativitat brutalment aturada, frustrada en plena eclosió. Tot plegat és una agressió molt forta i continuada... que marca de per vida. Reaccionin per favor. Millor tard que mai.

Esgotat, a vegades he desitjat morir. Resilient per necessitat, un ideal em manté viu: la voluntat de seguir treballant per un món on aquestes i altres barbaritats no passin. On els Drets Humans siguin respectats en favor d'un major benestar físic-mental-emocional, individual i col·lectiu. Una societat que faciliti el lliure desplegament dels potencials creatius enfocats al bé comú. 

Un món on l'Ecosofia (ecologia integral), sigui cultivada, ensenyada a tothom i font de saviesa, justícia i pau, per al bé de cadascú i de tots. Això transformaria la vida quotidiana de cada persona i finalment el món. Ja no son idealismes, és una necessitat.

***


LA SOLUCIÓ

Com queda explicat, el cas Rocaviva és només fragment d'un llarg historial de coercions i abusos, executats pel Ton. És del tot comprensible i justificable que la gent, en siguin víctimes o espectadors, per por de represàlies callin. També els electes dels ajuntaments, igualment els funcionaris dels Consells comarcals. Qui per defensar Rocaviva s'arriscaria a tenir problemes?

L'AUTORITAT PERTINENT, DES DE DALT I DES DE LLUNY

Per al bé de tots i sense comprometre a ningú, hauria d'aplicar les lleis.


És insòlit que a l'Europa del segle XXI, una tal situació es permeti.

Tot està a les seves mans i les seves accions u omissions escrites quedaran per a la Història.


***


Climent Olm, des de l'octubre de 2013, vuit anys d'exili forçat.

La Seu d'Urgell a juny de 2021






 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada