TESTIMONIS I PROVES
EXPLICACIÓ I REFLEXIONS
Haver d'explicar repetidament els fets per tal de defensar-me, per intentar que es faci justícia i s'acoti el mal, a fi que no es propagui, i que altres persones no hagin de passar per la ignomínia que jo he passat i estic passant... Haver d'enviar correus i més correus i posar denúncies, inútilment... Haver de buscar i anar ajuntant les fotos de vandalismes i testimonis... per redactar peça a peça, lentament aquesta llista... Haver d'aprendre com retallar un àudio... i escoltar, altra vegada, hores de penoses gravacions... per destriar unes poques paraules reveladores... és un treball imperatiu de fer. Però que consumeix molta vida, remou la memòria i manté i consolida el trauma.
Trobar-me assetjat durant anys, expulsat de casa en farà aviat onze... continuant amenaçat, jo i les persones que ara viuen a casa meva si gosés anar-hi, ni que fos de visita. No donar la meva adreça a ningú, ni posar el meu nom a la bústia de por que no em localitzin... no atendre el timbre... Sortir al carrer vigilant... evitar certs llocs. Tot això i més perpetua el trauma, marca de manera molt profunda i persistent... Mentre, el maltractador, immune, tolerat-protegit, instal·lat en la seva prepotència, continua tranquil·lament fent la seva vida... exercint el seu poder, imposant les seves arbitràries condicions a persones indefenses. Imagina per un moment, que tot això et passa tu.
La injustícia de la qual sóc objecte i que segurament es comet amb altres persones, és monumental. Les víctimes resulten doblement maltractades. S'entén que sovint optin per callar... Això conserva la ferida oberta... i protegeix i augmenta l'arbitrarietat, la inseguretat i el mal en la societat.
Hom, desgastat i malalt però cultivant la resiliència, sobreviu. En nom dels ideals i en solidaritat amb totes les víctimes d'aquí i del món, continua batallant. Altres no arriben a surar i s'enfonsen en abismes de depressió profunda, que els condueixen a la malaltia, física i mental. Que els retalla i condiciona enormement la vida i predisposa a la bogeria, l'accident, el suïcidi... la mort prematura.
Certament, qui abusa i maltracta s'ha d'acotar, no obstant i parlo ara del meu cas, qui em maltractava i des de lluny ho continua fent, ho fa amb la tolerància i permissivitat de qui ho hauria d'impedir. Al capdavall, ell (i els que abduïts l'ajuden), "fa la seva feina". Està atrapat en la voluntat de domini, guanyar, manar, posseir el retall d'erm on vaig treballar roques, fins la meva casa volia. Està atrapat en la seva ignorància, gelosia, enveja, odi... Forma part del pitjor de la condició humana.
Però, els que haurien de resoldre la situació i no ho han fet ni ho fan, sinó que la permeten, en què estan atrapats? Quina justificació, legal o moral tenen? Són conscients del resultat de les seves accions i omissions? Estan capacitats per exercir les funcions que ostenten?... Ho deixo aquí.
*
TESTIMONIS I PROVES
1- Àudios: prova contundent.
Alguns han estat amagats, correspon més aviat al jutge.
2- Extracte de dinou testimonis escrits, avalats amb Dni.
3- Testimonis via correu electrònic, memòria Google.
4- El meu testimoni, avalat per l'Hospital de la Seu d'Urgell.
***
ÀUDIOS
Proven l'extorsió, i que es feia acompanyar de dos menors.
"O pagues o en cauran més"
https://drive.google.com/file/d/1zz8WfrccDhn7OKvbMLAVwOZUWesViyjI/view?usp=sharing
"Si ens ensenyes les gravacions els aixeco tots"
Dient que els aixeca tots, està admetent que els va tombar
tots.
https://drive.google.com/file/d/1mjsoN1X_O4xq7gCJ8kmiBFMZnqEu5XOw/view?usp=sharing
També queda clar que, ingenu de mi intentant dissuadir-los, vaig avisar que els gravava.
Ni cas.
***
EXTRACTES DE LES CARTES ENVIADES PER TESTIMONIS
Extractes dels correus, que conservo físicament i amb el nom sencer.
Corresponen a cartes escrites sobre paper, amb Dni i signades. Són per tant documents comprovables. Disposo dels originals. Ja el 2013 n'havia enviat còpia al Jutjat. També als Consells Comarcals de la Cerdanya i de l'Alt Urgell.
Els subratllats són meus.
TESTIMONIS
Any 2006. R.G. dni: 772299248. ... Conec de fa anys la difícil situació violenta a que el seu germà l’ha sotmès amb tota mena d’amenaces i boicots... ... Va arribar el Ton amb dos nebots i van començar a escridassar al Climent per la finestra... el Ton es comportava com un desequilibrat... la cosa pujava de to i ens van tancar a tots dins la casa... tota l’estona no van parar de insultar al Climent.
Any 2009. O.M dni: 46054529L. i A.M.dni. 43514350Y. ... fuimos interpelados de mala manera por quien luego supe que era su hermano... la forma en que se dirigió hacia Climent fué todo el tiempo faltandole al respeto e insultando de una forma muy violenta.
Any 2012. J.V. dni: 40877293Z. i B.G, dni: 51403349M. ... va arribar acompanyat de dos nens... va començar a insultar, escridassar i amenaçar al Climent, que es va quedar callat. Jo parlava amb el Ton, que va deixar de cridar, però seguia insultant, acusant i desacreditant al Climent... els nens també l’insultaven i amenaçaven que li trencarien els vidres i que totes les escultures anirien per terra. Ens varem quedar amb la sensació de que tenia un odi irracional al Climent. Ell deia que no el denunciava per no disgustar a la seva mare i per por a les represàlies.
Any 2013. R.P. dni:100.366.202.086 i R.P. dni: 090.966.202.748. França). Vam sentir un trets bastant aprop... vam sentir crits... el germà acompanyat pels seus dos nebots (uns nens entre sis i deu anys). Els ànims exaltats del seu germà no permetien parlar. Ens van tancar dintre la casa, amenaçant-nos a tots de ens tenir tancats fins que el senyor Olm no s'avingués a sortir... el nebot més gran insultava d'una mala manera el senyor Olm.
Any 2013. R.S. dni: 37168931. i M.C. dni: 46003608. ... el va insultar i amenaçar amb un llenguatge groller i molt ofensiu. El Sr. Climent no va respondre en cap moment a les paraules d’amenaça i d’agressió verbal... Ens va foragitar de males maneres, a banda de tots els improperis va amenaçar a destruir les roques esculpides, per tal d’evitar que s’apropi més gent.
I.P. dni:39298124W. i C.P. dni: 39206205X. ... Va aparèixer un home cridant visiblement alterat. Es dirigia a l’escultor amb una gran virulència acusant-lo de traïdor... i amenaçant de prendre represàlies. Ens va impactar l’agressivitat en el to i el contingut de les seves paraules, que ens va fer témer es convertís en agressió física... ens va obligar a fer marxa enrere, sense poder arribar a la casa de l’escultor.
M.F. dni: 37581647S. i M.R. dni 38024651Q. ...nos apareció un desconocido dandonos el alto e impidiendonos seguir el camino y amenazandonos con palabras y gestos muy agresivos... nos provocó un gran susto pues ignorabamos las consecuencias en que aquellas amenazas podian derivar. En todo momento el Sr, Climent utilizó un lenguaje conciliador y pacífico, cosa que aún excitó mas a dicho personaje y su furia iba en aumento.
A.M. dni: 38382676T. ... era un home que sense explicació i a crits ens va asustar per la seva manera de fer, molt nerviós i violent... vam marxar perquè no voliem sentir els crits que sortien d’aquella boca enfurismada.
J.R. dni: 963477166. ... salió a nuestro encuentro impidiendonos el paso y se enfrentó con Climent insultandolo y amenazandolo con gestos bruscos que nos atemorizó.
R.A. dni.39608950M. Era un home que sense explicació i a crits ens volia fer fora d'aquell indret. Vam anar retrocedint desconcertats i submisos, doncs era inútil el diàleg o aclariment del seu esverament.
J.A. dni: 86593053. ... em vaig aturar a mig camí perquè des d’allí ja se sentien els crits que el Ton proferia, el to era irat i amenaçador... Conec de fa temps l’estat d’angoixa i por que les maneres violentes i amenaçadores li causen al Climent... aquell dia vaig poder comprovar l’efecte anímic devastador que en ell havien causat les amenaces del seu germà.
Any 2014. A.D. dni: 38466470-M , i A.S. dni:37716060-Q 2014. Via mail ... Desprenia la sensació de ser un fanàtic, com si no estés prou bé del cap i amb molt d'odi cap a l'escultor. Com que l'escoltàvem es va anar esplaiant i entre altres coses va dir que la única solució era destruir-ho tot.
DUES PERSONES EXPULSADES DEL POBLE
Un dels testimonis, que portava anys estiuejant al poble i n'estava enamorat, no hi va poder tornar. "mai més citis el meu nom per res", em va dir. No em va voler explicar què havia passat i va penjar. Devia ser fort... mai més m'ha dit res.
Encapçalant el seu testimoniatge, havíem escrit que s'havia de protegir l'anonimat. Però no es va fer: el Ton va tenir accès al seu nom i sabia també detalls de la meva denuncia!. Cosa que em va deixar estupefacte. Com ho va saber? A causa d'algun protocol, es comuniquen a l'acusat els detalls de la denúncia?, els testimonis?, l'adreça de la víctima?. Que li podessin comunicar on visc ara em fa pànic.
També, una dona que tenia cavalls, va haver de marxar del poble.
Aquí queda demostrat: "traïdora, la mala puta la vai esbandir". Com jo, no devia ser prou obedient. Segons ell, jo també era "un traïdor a la família" Per tant, tots tres traïdors i esbandits. Vàrem ser els únics?
https://drive.google.com/file/d/1zkBiYVegW1RxVggPk8JqJDFPXhyN7uNy/view?usp=sharing
*
EXTRACTES DE TESTIMONIS VIA MAIL
La majoria de visitants que es van topar amb el Ton a ben segur que no es van prendre el treball de comunicar amb mi. Per no voler, per no saber com, o per por.
Els testimonis següents són segurament només la punta de l'iceberg. Els dos darrers mostren que havia començat a cobrar, per deixar visitar la meva obra.
Any 2014. Son persones que hi van anar quan jo ja havia fugit.
X.F. Via mail ...va aparèixer saltant un marge i cridant com un possés... no van faltar amenaces de tirar-nos per un marge sinó marxàvem... en calmar-se una mica ens va explicar que allò ho havia fet un feixista que li volia prendre a la seva mare... No se si tenen interès econòmic, peró si molt odi a tot el què t'envolta i a tot el què has fet i a la gent que ho visita i ho valora. Entenc el calvari pel que has passat i que hagi estat insuportable.
Papalú. Via mail ... va aparèixer un senyor fort, amb una energia que transmetia violència i ens va treure del laberint.
B.G. Via mail ... un senyor amb dos nois en bici. Varem marxar i ens varen seguir... jo m'anava girant i allà estava. Feia mitja por. Encara vàrem tenir sort, ja que algun veí ens va dir que no fa massa aquest senyor sortia amb una escopeta.
A.B. Via mail ... es va interposar al nostre camí el teu germà i ens va foragitar de males maneres. A banda de tots el improperis que ja deus conèixer va amenaçar amb començar a destruir les roques esculpides per tal d'evitar que s'apropi mes gent. Aquesta amenaça és la que més em preocupa.
L.M. Via mail ... ens va sorprendre un home, acompanyat de dos nens. Amb mala cara ens va preguntar qui erem, 3 cops. Que marxéssim d'aquella zona. Li vem donar 6 euros i la cara li va canviar repentinament. Llavors ja podiem veure tot el que volguéssim.
G.G. Via mail ... un grup de tres noies que ens varem trobar. A elles els va sortir un home, que les va fer fora, a menys que paguessin per la visita. S'ha de ser caradura per voler treure diners dels esforços d'una altra persona.
AL QUE QUEDA DIT EN L'EXPLICACIÓ INICIAL
Cal sumar el xoc que representa, havent finalment trobat la vocació de la meva vida: obrir camins i treballar roques, havent fet tot el possible per poder continuar treballant, aguantat maltracte sota el xantatge de no disgustar als pares. Que la mare, obnubilada per la difamació, acabés repudiant-me i mai més em truqués... és molt fort.
Haver pagat diners per poder ensenyar l'obra... Que aquesta quedés cruelment inacabada... abandonada i en part vandalitzada, que a dia d'avui continuï prohibit de visitar-ne una mitat... Rebentada la porta de casa meva, saquejada, perduts els llibres, el cotxe, la salut... La indefensió persistent, l'ostracisme... predicar al desert... és molt fort.
Així estava el 2013, pesava 35 kg!
Patia dos pinçaments cervicals, dolor muscular general, fatiga crònica, etc. Estava deprimit, havia de prendre somnífers i analgèsics potents. S'ha de ser un xic sàdic per maltractar a qui es troba en aquestes condicions... i a més tractar-lo de feixista i de nazi!
LA COSA S'HA CRONIFICAT
Ara peso 37 kg, l'etiqueta és anorèxia, caquèxia, sarcopènia...
No existeix cap tractament per revertir-ho.
La salut està perduda. El dany rebut és enorme i les conseqüències m'afectaran el què em quedi de vida. Sense dubte abreujada per tanta injustícia i patiment absurd.
En arribar tenia una salut sòlida.
Altrament no hauria pogut construir la casa, ni moure roques.
L'angoixa i tensions que comporta l'assetjament i la indefensió seguida,
m'han anat físicament erosionant.
AQUEST CERTIFICAT JA ÉS MOLT ANTIC, MOLTES XACRES S'HI HAN SUMAT
Vaig desistir d'anar al metge i al psicòleg, vist que no em solucionaven res.
Des del coronavirus no he anat mès a l'hospital.
La del cabrer és lenta i fins ara totalment impune. La pèrdua és enorme, per a mi i pels visitants presents i futurs de Rocaviva, privats del què podia ser i mai serà. Doncs l'obra ha quedat a més de mutilada, enormement disminuïda.
S'han perdut deu anys de feina... i continua.
MAI NINGÚ EM PODRÀ RETORNAR ELS ANYS PERDUTS
Ni compensar pels danys: físics, psicològics, econòmics, artístics... tota la creativitat brutalment aturada, frustrada en plena eclosió. És una agressió forta i continuada... que marca de per vida.
QUANT A L'ATAC A LA WEB
Algú, des de la meva pròpia safata d'entrada, em va enviar un correu a una altra adreça de Gmail. Deia: "Ja saps", i adjuntava una mala foto meva, treta dels meus arxius i que jo mai havia publicat, ja que era només un experiment.
DEIA, AL FINAL DE LA CARTA OBERTA
Que posava aquí un document que podia estar relacionat amb aquest atac.
Mail que em va arribar, perquè qui l'enviava es va despistar... i jo estava a la llista de destinataris!.
Copiat literalment de Google,
He just esborrat els noms.
|
31 de gen. 2022 8:13 |
||
COMENTARIS
El suposat "to amenaçador", llegint els meus escrits, queda palès que no entra als meus esquemes pacifistes. Per naturalesa, no sóc en absolut persona agressiva i desraonada. Més aviat tímid. Sempre procurant respectar tothom i totes les coses.
També es desprèn dels meus escrits, i de les meves circumstàncies demostrades, que ningú s'hi ha "trencat les banyes" per defensar-me... d'una amenaça que "moltes vegades només està al meu cap". Com si no hi haguessin vist la pestanya vandalismes i aquesta.
És cosa sabuda, que als que som diferents de la majoria, portem una vida singular, anem "al nostre aire"... sovint ens toca el rebre. Això es veu en el famós "bullyng" i també en societat. La vida "lliure" i marginal que he portat i porto, em converteix en un pària, en l'ideal boc expiatori. En algú a qui es pot ignorar o maltractar
És probable, que l'ostracisme a que se'm sotmet provingui d'aquí.
ESGOTAT PER TANTA ABSURDA BREGA
A VEGADES HE DESITJAT MORIR
Però un ideal em manté viu: la voluntat de seguir treballant per un món on aquestes i altres barbaritats no passin i si passen que siguin convenientment controlades.
Un món on els Drets Humans siguin respectats.
En favor d'un major benestar físic-mental-emocional-espiritual, individual i col·lectiu.
Una societat que faciliti el lliure desplegament dels potencials creatius.
Enfocats al bé de cadascú, de tots els éssers i de totes les coses.
SOC RESILIENT PER NATURALESA... O PER CONVICCIÓ
FINS ARA SEMPRE EM TORNO A ALÇAR
Busco nous camins i continuo avançant
per, dins del possible acomplir els meus
ideals.
ESPERO QUE FINALMENT EL SENY I LA JUSTÍCIA S'IMPOSIN
Que l'obra quedi unificada i oberta als visitants.
Que les persones que habiten a Rocaviva no visquin pressionades, sinó lliures i en pau.
EN TOT CAS TANTA INJUSTÍCIA NO M'ATURA
Cultivo la resiliència i l'esperit de Terraindia-Rocaviva (el qual, malgrat les moltes dificultats i sense reconeixement ni ajuda, continua avançant al servei de les persones, el país i el món), em dona força i llum per, des de l'exili deixar constància dels fets, com aquí estic fent... i seguir treballant, ja no pedres, ara paraules, bits i píxels, intentant escampar llum, alliberar d'obstacles el camí del projecte... i treballar per un món millor
GENERANT UN NOU LABERINT... ARA A INTERNET
CAMINS DE PAU
Vers un canvi de paradigma.
www.terraindia.cat
*
AQUEST RELAT ÉS DUR
I bàsicament només explica coses comprovables, de les que no ho són no cal parlar-ne.
TANMATEIX, NO ÉS RES COMPARAT AMB EL PATIMENT DE MOLTES PERSONES
Després de tot, menjo cada dia, no passo fred ni m'estan bombardejant.
És sobretot en nom d'elles, que persisteixo denunciant els abusos de poder, petits i grans.
CONFIANT QUE POTSER ALGUN DIA LA LLUM I LA PAU ARRIBARAN
NECESSITEM
AQUEST MANTRA EM VA SER I ÉS DE GRAN AJUDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada