divendres, 16 d’abril de 2021

VANDALISMES A ROCAVIVA




  

DENÚNCIA-INVENTARI DELS DANYS PERPETRATS A ROCAVIVA

Declarada Bé Cultural l'any 2010.

Patrimoni monumental de Lles de Cerdanya i de Pont de Bar.


LLEI DEL PATRIMONI CULTURAL DE CATALUNYA-9/1993

Demano que es compleixi.


Definició: "El Patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una col·lectivitat nacional. Els béns que l'integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures" .

"La protecció, la conservació, l'acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del Patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics".


Tal com queda explicat a "Carta oberta", demostrat en aquesta pàgina, confirmat a la de "Testimonis" i raonat a la pàgina "Incompliment Llei del Patrimoni", aquesta no s'està complint.



  INVENTARI DE LES DESTROSSES I EXPLICACIONS 



Obra tombada, escantonada, tapada amb ciment, cremada. Taller i exposició a l'aire lliure vandalitzat. Arbres tallats. Senyalització eliminada. Casa-taller apedregada i porta trinxada. Artista maltractat: amenaces, insults, extorsió... Tot això afecta directament al Patrimoni Cultural.

Són actes perpetrats al laberint màgic de Rocaviva, per un pastor de cabres. Que finalment, l'any 2013, després de 27 anys d'estada, em va forçar a abandonar el lloc, quedant l'obra vandalitzada, inacabada i jo exiliat. Estem a 2021 i no s'ha aplicat la llei, res s'ha fet per protegir l'artista ni el projecte, res per posar ordre, controlar ni penalitzar al malfactor. 


Acompanyen les fotos comentaris i explicacions, necessaris per comprendre els fets.
També àudios, que sumats a les fotos, proven la veracitat del relat.


No podent separar l'artista de l'obra, ni de la filosofia ecosòfica que la sustenta,
queden aquí reflectits valors i significats que faciliten percebre'n el fonament.
També l'impacte físic i psicològic dels fets sobre l'artista; tot va junt.

***

"El valor del Patrimoni Cultural, no radica únicament en la materialitat i en l'aspecte artístic, 
sinó en la funció social que compleix i en el simbolisme que representa"

***

HI HAN MÉS DANYS MATERIALS DELS QUÈ AQUÍ QUEDEN RETRATATS

En les tres accidentades visites al lloc, l'estiu del 2017, no vaig tenir temps d'investigar ni fotografiar.
 Romanen com a testimoni, fins que el dany sigui reconegut, valorat i restaurat.


***


ENTRADA DE ROCAVIVA
Abans i desprès de passar el malfactor.





La barbàrie combat i destrueix el què odia o no comprèn, siguin objectes i persones. 



SIGNIFICAT DEL SÍMBOL :





El Centre és Vida, Consciència. El quadrat representa el cos, matèria, fonament, estructura... i també tancament, límit... Això que mantenint-nos aferrats a l'egoisme enterboleix l'existència.

El triangle és l'ésser humà que, transpassant obstacles, cultivant l'essencialobrint-se a la llum, assoleix l'esfera de l'Esperit, a fi d'eixamplar la consciència quotidiana.

***

La roca següent es troba al peu de l'anterior. La A significa Amor,  perquè només l'Amor per les persones i les coses, pot salvar el món de la incultura i l'odi cec que és la barbàrie. 




Així va quedar... i així continua l'entrada a Rocaviva.




PECES TOMBADES 

Aquesta suggereix la dualitat i la unitat subjacent. 

També l'arquetip femení-masculí, dues cares de la mateixa moneda.
Que, per realitzar un canvi de paradigma, és imprescindible harmonitzar.



L'assetjador solia posar trossos de branca dins dels ulls.
Si jo les treia en tornava a posar: "estic per aquí i et vigilo". 



El costat del darrere, ara bocaterrosa.




Ull obert mira enfora, contempla. Ull tancat mira endins, medita.
Contemplar-meditar, convindria ensenyar-ne a les escoles... i als adults.
Menys entreteniment banal, sovint nociu  i més cultura, educació, ciència, art...



Dedicada a C.Gustav Jung i als seus deixebles.

Es pot tornar a alçar, en terreny abrupte no hi poden entrar màquines, portarà feina.

Les roques aixecades estan treballades pels dos costats.





La peça següent representa alçar la mirada, observar enllà i endins .
elevar l'esperit, que falta ens fa




 El malfactor i un deixeble fent pràctiques de intimidació-vandalisme-extorsió.

"Pagues o se t'acaba el "rollu". Pagues o en saltaran més"




Següent, anvers i revers de la mateixa roca.
 Representa la interdependència vida-mort. El cicle creació-manteniment-destrucció.

Llençar roques avall és relativament fàcil, pujar-les no.






No estava clavada a la terra, peró pesava molt. Cap d'elles podia caure per si mateixa. Durant anys a l'indret hi pasturaven eugues, que s'hi grataven i mai en van fer caure cap. Tot el dany és intencionat, suma i queda inscrit en el context d'assetjament general.





El cercle, símbol primer: Sol, Lluna, Cicle, Cosmos, Unitat, punt expandit, eternitat...


per terra



Aquest poliedre, una metamorfosi del cercle, queda ara bocaterrosa.
    
Al peu hi ha gravat: Vida és mÀgia.
 Endormiscats, estressats, sovint no en som conscients de la màgia que som i ens envolta.





La següent és un gran crit de revolta davant la violència, la guerra i el patiment absurd, 
causat pels petits i grans tirans, inflats d'egoisme, avarícia, prepotència...

Va ser tirada costa avall, no n'he pogut encara obtenir la foto, queda ara capgirada rere el mussol.




El mussol simbolitza la saviesa, 
perquè és un ocell que hi veu de nit... i perquè pot girar el cap en totes direccions.

Quasi totes les fotos d'obra atacada foren enviades per visitants.







És un mandala-yin-yang amb simbologia bàsica.
Igualment part de la geometria sagrada.



El mateix roc per un i altre costat.
Expressa la necessitat d'harmonitzar interior-exterior, temps-espai, matèria-esperit.




Queda ara marge avall, llençada entre mates.




 Des del terra la roca creix, es poleix, evoluciona... floreix.
Representa el misteri de com la matèria es fa conscient.
som matèria-conscient

El missatge és: també nosaltres, eixint de la terra, polint-nos, podem tocar el cel.






Vida, consciència,  despertar a nivells més alts.
"Hi han altres móns, estan en aquest"
Paul Éluard

Treballada sobre una roca gran. 




Ara només un ull i part de la cara queda visible.
No es podrà tornar on era, peró sí plantar més avall i treballar-la pel darrere.

Es tracta de convertir obstacles i desastres en oportunitats.




Representa un menairó, una entitat de la natura.
Aquestes que, ebris de materialisme, encegats pel consumisme sovint no percebem.




Ara mira els núvols.
Les pedres del costat estaven sobre la cara. 
Posar-ne sobre peces tombades reforçava l'assetjament.




 Hi han molts ulls a Rocaviva.


Suggereixen consciència, presència. 
 Mirar-se i mirar, obrir cor i ment, posar llum a les foscors.
Alliberar-nos d'obscurantismes, hàbits  primitius i dogmes esclavitzants.








Mutilades: trencar les parts més fràgils, típic










La següent dos perfils i un frontal.

Significa unitat-diversitat, visió clarivident. 
Des de la saviesa, actuar amb honradesa i coherència. 
Quan intentava explicar-li els significats es mofava de mi: "ets un fantasma"

El què no s'ajusta a les lleis dels inquisidors, ho desqualifiquen, condemnen i ataquen.
Aquest és el cas.




Hi han peces a les que només va atacar els ulls.
Amb ulls té vida, sense és una cosa morta, ja no et mira, res et diu ni qüestiona.

Tapats amb ciment. 



La mà, eina primera, fonament de la humanitat.
Gravada a la pedra, incita a sobreposar-hi la teva.
El visitant acompleix així un ritual instintiu, un acte màgic ancestral.




Tapada amb ciment. 




La màgia de l'ull, visió, llum, consciència, vida...

 La Natura s'humanitza, pren vida, et mira, et sent... El què mires t'entra pels ulls, es fa part de tu.







Esbós per fer un gran cap meditatiu.
Ulls i boca tapats.
Aquí calia enfilar-se o despenjar-se... s'hi van jugar una caiguda.

Com demostra aviat un àudio, el malfactor tenia deixebles fidels.
Que llavors eren infants i ara ja són un xic més grans.





Representava un esperit de la natura.
 potser una entitat galàctica
Li sortia una antena del cap: connectar amb el Cosmos.
Recordar que som una engruna en ell surant eixampla la ment.


Fou decapitada quan jo encara hi era.



queden els claus que el subjectaven



Altres peces tombades




Aquesta, inacabada, volia mostrar la ubicació dels xacres, o centres energètics.

Havent de fugir, inacabades ho estan moltes. L'obra va quedar brutalment aturada el 2013.

Traumàtic.

Com estaria tot actualment d'haver pogut continuar treballant?
Cíclicament jo tornava i retornava a cada obra, perfeccionant a poc a poc l'esbós inicial.

En ple procés creatiu em van tallar les ales.

 











"Si ens ensenyes les gravacions els aixeco tots"



Cremada



Amuntegant la meva llenya, va ser cremada sobre d'una obra. 

També van llençar al foc una placa gravada... i  a ves saber què més.




Com deia, em consta que hi han més destrosses. Algunes només jo les podria detectar. Altres, no podent anar-hi, falten fotos per poder contrastar l'abans i el després. Generalment, les parts que ara queden bocaterrosa també estan treballades.

***

Diu la Llei del Patrimoni cultural de Catalunya: "L'Administració de la Generalitat ha d'ordenar a les persones o institucions responsables, sens perjudici de la sanció que correspongui, la reparació dels danys causats en bens culturals" Però de moment ningú ha investigat res.

Tractant-se Rocaviva d'un Bé cultural, (i si no ho fos també) les autoritats pertinents no havien/han d'intervenir?, buscar al culpable?  inventariar i valorar les destrosses?, evitar-ne de noves?... i, qui pagarà la restauració dels danys? On és la Cultura? On la justícia? 


Tombades, escantonades, encimentades o cremades, les pedres queden com a testimoni. També l'evidència de mig laberint abandonat i l'artista expulsat. Tard o d'hora, algú es tindrà que plantejar el perquè de tanta deixadesa compartida i emprendre les accions pertinents.

***


TAMBÉ VA TALLAR UNS 15 ROURES PRECIOSOS

La saviesa ancestral: pobles natius, shintoisme, celtes, càtars... sabien que els arbres eren sagrats.
  Són també els pulmons del planeta... l'aire que respirem. 
Quan els arbres són només llenya, certs animals només carn i els humans només xifres...
 alguna cosa està fallant. Així estem, al caire d'un gran desastre.

El motor de Rocaviva és l'Ecosofia: respecte i estimació pel planeta i per la humanitat.
Propiciar un canvi de xip. Generar consciència... despertar.




Al peu de l'arbre la taula, l'altar... l'ofrena a la Natura.

 El cercle màgic, centre i perifèria, unitat i diversitat.

Era un roure gran i en creixement, magnífic i ple de vida.
Vaig plorar en veure'l absurdament tallat; al costat n'hi havia un de mort que no va tocar.




L'amenaça era:  "els faré tallar tots, trencar les roques i colgar els trossos". Perquè tant d'odi envers un solitari idealista, pacífic, humil? Sempre laborant. Enveges?, cobdícia?, aporofobia?. Llàstima, si en lloc d'oposar-se hagués col·laborat, hauriem fet meravelles, i als pares feliços. 

Quan li proposava se'n fotia: "et penses que sóc un imbècil com tu?" Tan m'ho va dir, que quasi m'ho crec!... Qui sense cobrar i pagant-se les eines, treballa obrint camins i picant pedra durant un munt d'anys? Per fortuna, de maneres diferents molts "imbècils" ho fem. Es diu solidaritat, empatia i amor per la humanitat. Si reaccionant al canvi climàtic i a la contaminació general molts s'hi apunten, si l'Ecosofia preval, tot canviarà. L'egocentrisme mata, l'altruisme vivifica.




Mandala que a la foto anterior, enviada per visitants apareix borrós.

micro i macrocosmos... endins i enfora, mons dins de mons fins a l'infinit 






 TALLER I EXPOSICIÓ A L'AIRE LLIURE
Hi havien moltes més peces. Ara són a la Seu d'Urgell... esperant tornar a sortir a la llum.
També les ceràmiques. Se'n poden veure algunes a: rocavivaart.blogspot.com

Falten fotos, en aquells temps per a mi, resultava molt car fotografiar.








Així va acabar.



Explicació:


Aproximadament el 2007, vaig intentar obrir Rocaviva al públic i també un taller-exposició.

Per tal d'ajudar a la meva economia de supervivència, volia vendre escultures petites i ceràmiques, però a l'estil màfia el Ton ho va impedir: els dos cartells van aparèixer arrencats i partits. La publicitat, ja editada (cara em va costar), va quedar inútil. I si venia algú (ell vigilava), era foragitat de mala manera. Veure pestanya "Testimonis".

Desprès les peces van començar a rodolar marges avall... Abans que hi anessin totes, les vaig treure i amagar. No les va descobrir. (Gràcies al Sr.Albert Batalla, llavors alcalde de la Seu d'Urgell, es van poder recuperar i també la ceràmica i pintures ) Prestatges, taula de treball, forn de ceràmica, tot va quedar abandonat i segurament allà segueix... destrossat. 

Desprès, de manera reiterada i estant jo visiblement accidentat i malalt, m'acusava de delicte ecològic! i amenaçava denunciar-me, si no treia, immediatament, tota la runa que ell mateix havia provocat ! Tot era pressionar a sac per forçar-me a marxar. Així tot quedava sota el seu control i podia disposar de la meva casa i obra. Cosa que, com es veurà, va estar molt prop d'aconseguir.

Peces petites esparses pel laberint, solien desaparèixer. Més tard em vaig adonar que les llençava dins les mates. Algunes encara hi deuen ser. Veure pestanya "Testimonis".


***

Amb molts impediments, fins al 2012 no vaig poder obrir Rocaviva (explicació més avall). No ja l'exposició de peces petites, que havia quedat eliminada i gairebé ningú va arribar a veure. 

Per  cert, traslladant-les amb un carretó, em vaig trencar el menisc, que trencat continua. No vaig poder anar a l'hospital. Viure sent objecte d'assetjament genera angoixa i tensió crònica, que afavoreixen lesions i accidents. Varis en vaig patir al llarg del temps. Així, acumulant lesions i sumant estrès, durant uns dos anys vaig estar amb mobilitat reduïda.

Vaig aprofitar per escriure un parell de llibres (publicats en paper i també penjats a: klimentolm.blogspot.com). Això em va salvar. Però les conseqüències de la invalidesa i de tot plegat perduren: 
atrofia muscular, descalcificació, tendinitis... Quan absurd patiment per mi, pels pares (Caïm i Abel), i per ell mateix que, en la seva ofuscació i maldat, gaire feliç no devia ser... o potser sí, "educant" a dos nens, dels què, en un àudio més avall, diu estar molt orgullós. 

***


AL TALLER A L'AIRE LLIURE S'HI ESTAVA UN BON AMIC, ERA "EL GUARDIÀ"

Ens vestíem ell i jo, amb la roba que em donaven. 






Primer pas: al meu alter ego trencar-li la cara.




Sense testimonis ho tens malament, em va dir una advocada. Era 2007, vaig comprar una gravadora.  A la butxaca, manejada a cegues, sovint fallava o res s'entenia.  Algunes vegades ho vaig aconseguir. Aquí queda clar qui va atacar a l'amic-ninot i al taller-exposició.


https://drive.google.com/file/d/1Bc_pjPTOUIsxFiq9Mc67p308Xw3GO1JT/view?usp=sharing




Va anar rebent cops i l'impacte de pedres i troncs... Era una forma més d'intimidar-me. Algunes vegades el vaig trobar tirat al mig del camí... sobre del cotxe i finalment davant de casa.




Així va acabar... i dins d'una bossa al contenidor.
Jo vaig de camí: molta vida absurdament perduda, robada.
Hi ha moltes maneres de matar, la seva és lenta i del tot impune.




L'ANY 2012, VA APARÈIXER UN MEDIADOR

... i a contracor vaig accedir a les exigències mafioses "del padrino": em deixaria tranquil i em permetria ensenyar als visitants les roques que jo havia laboriosament treballat, algunes arrencat, transportat i alçat, i deixaria passar pels camins que jo havia obert i mantenia cuidats, si li donava un 30% del que aportessin les visites !!!  Així, per la cara... i m'acusava de nazi. 


Cito al mediador: (Jordi Vall. Dni 40877293Z), "és el preu a pagar per aturar l'assetjament. Millor pagar que suportar la tensió constant, això o denunciar i assumir les conseqüències" 




Un detall revelador: la signatura del Ton ho explica tot: envaeix el meu espai, fins i tot fa punxa... i jo fujo amunt... La de sota, imprecisa i trepitjada... i així és a la vida real... i atrapada en la Síndrome d'Estocolm). Com per temor jo també hi estava; després d'una agressió comesa ja anys enrere i de variats assetjaments, sotmès a la llei del més fort. Això o abandonar-ho tot.


Vaig pagar, i per un estiu i tardor va haver-hi "pau". Però  el 2013, com ja es veia venir, un 30% li va semblar poc i en volia més. Copio de gmail: l'envia JLM, "amic" i portaveu ocasional del capo-màfia: "... diu el Ton que 100€ mensuals, 1200€ any".  Tenia just uns pocs visitants a l'estiu! Ni volent hauria pogut pagar. En negar-me, l'assetjament es va multiplicar.


Aquí en tenen la prova: disculpin la cridòria, la situació era xocant: un adult de 61 anys i dos nens, rodolant peces petites marges avall... Tal com anuncien, més tard van passar a les grans.

"Pagues o en cauran molts de rocs"

https://drive.google.com/file/d/1D4CaotDDTbJxxZ41-UWhs4pY7zQyS5IH/view?usp=sharing



Segons ell jo era un feixista fastigós. L'extorsió un impost revolucionari!

https://drive.google.com/file/d/179rS4j2Q347CnDT3266B25E6Rz9rQZWI/view?usp=sharing


Finalment, esgotat i malalt, vaig acabar fugint. Això és el que ell realment volia i em repetia: "fot el camp per on vas venir". Suposo que no buscava diners, doncs ja en té molts. 


 ***


TÒTEMS DE FUSTA

Algun va desaparèixer.



 Altres arrencats del seu lloc i posats com a barreres. 

L'anterior fou partit pel mig, falta la foto.








Alguns tancant l'accés a la meva casa. Suposo que, mentre no va arribar un candidat a viure-hi la va voler protegir: millor apropiar-se-la en bon estat. Però, arribat el candidat, era prioritari foragitar-lo de manera contundent.





LA MEVA CASA

Aprenent de tot com sóc, molta feina em va costar. Des dels fonaments construïda per mi mateix, amb materials humils, sense eines elèctriques, treballant manual i reciclant tot el què podia. Fent arribar l'aigua de bosc amunt, després d'excavar a pic i pala per trobar-la i conduir-la soterrada.

Uns dos anys va durar la construcció, i des que va tenir sostre, sense murs de fusta ni finestres hi vaig viure. Més tard, tot al voltant estava cuidat com un jardí... i tot el laberint.


La meva cabana davant del Cadí, un somni de tota la vida. El Ton amenaçava que era il·legal, que em denunciaria i s'havia d'enderrocar. En realitat pretenia apropiar-se-la. Com queda dit, i ara es veurà, ja havent-me foragitat i per no perdre'n el control, també va ser atacada.




Vint i set anys hi vaig viure. Malgrat l'austeritat, molta soledat i grans dificultats, va ser una gran intensa, bella i molt fructífera experiència... que repetiria... Amb dies i nits resplendents, alternant acció i contemplació, realitzant la creativitat que em desbordava... Ara peró no permetria xantatges ni mal tracte. Callar empodera als mal tractadors... Convé actuar abans de trobar-se sense ales...

... Tanmateix, sovint la víctima a poc a poc es troba atrapada... en una mena de teranyina que pas a pas la va acotant i controlant... i quan es queixa li diuen que fa victimisme... o que d'alguna manera s'ho ha buscat. Això se'm deia i també quan estava mig invàlid. 

Si a mi, que disposo d'elements per denunciar, no se'm escolta. No podent defensar-se ni fugir, quantes persones deuen viure situacions d'infern? Amb quines conseqüències?  La ceguesa de "la justicia", el silenci còmplice de molts, és causa de immensos dolors i patiments.








LA PORTA, PART VITAL D'UNA CASA




Arrencada, i part del marc ! Feia un parell d'anys que jo n'havia estat foragitat, quan va aparèixer un xicot disposat a viure-hi i cuidar el lloc. Coneixia la situació peró li semblava que podia manejar-la. Endavant doncs! No podíem imaginar el què va passar.

D'haver-se instal·lat, el maltractador perdia el control. Això de cap manera ho podia permetre. A tot preu calia atemorir i foragitar l'intrús. Primer avís:




Però el "guarda" no es va rendir i va reparar la destrossa. 
 



Resposta del Ton: porta trinxada!!! Impacta veure a trossos la porta de casa teva i pensar en les conseqüències. Més, quan del que tens dintre no pots anar-hi a treure res.





Algú va intentar protegir l'entrada.
Potser el "guarda", que naturalment no va tornar.




Vàrem denunciar-ho. Jo pensava: ara si que s'ha passat de la ratlla, s'està posant molt en evidència, acumulant molts indicis, ara sí que alguna cosa faran les autoritats. Que equivocat estava! Sí que hi van anar els mossos, peró res d'eficaç van fer: indefensió total.

Una casa sense porta va camí de ser un desastre. Els ratolins van fer estralls, abandó, robatoris...  Va estar sense uns dos anys. Gairebé totes les meves pertinences havien quedat dintre. Les més seductores van desaparèixer.

També una moto-serra, una desbrossadora, una escala... i altres coses que no interessen ni roba un turista a plena llum del dia. Però sí un talibàn-pagès-pastor de cabres a l'empara de la nit.

Diu la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya: "Les infraccions son lleus, greus o molt greus, en funció del dany potencial o efectiu al Patrimoni cultural" Aquesta era la casa-taller de l'artista, indissociable del lloc, i per tant  part d'aquest Patrimoni. Dany efectiu i greu.


***

ALGUNS EFECTES COL·LATERALS
Aquí una part dels meus llibres.




Molts d'ells destrossats: la veu dels mestres. 




Dues bosses de les grans en varem llençar. Segur que el Ton no en va agafar ni un. Es vanagloriava de no haver-ne llegit mai cap. "Quin fàstic que em foteu els intel·lectuals". Que jo li feia fàstic, era una de les seves lletanies: fantasma, imbècil, paràsit... 


Jo sempre li oferia amistat. La refusava i al contrari, cultivava l'odi i l'encomanava als dos nens. Això em desesperava encara més; i no podia fer res per evitar-ho: "Tu calla que no tens fills". A més els nens l'adoraven i el "padrino" els comprava les super bicicletes, escopetes d'aire comprimit, etc. (amb les què "feien punteria" no gaire lluny) Comprant i atemorint és com la màfia funciona. 


***



EL PARQUET ABANS I DESPRÉS 






La cuina abans i desprès. 








Ceràmiques que estaven fora van ser robades o trencades.
Pedres petites treballades van desaparèixer.








Davant la casa i al voltant, destrossa i brutícia. El 2017, tot això i més ho vaig veure amb els meus ulls. Tot allò que jo estimava absurdament destrossat: impotència, i molta tristesa. 

Tres vegades durant l'estiu, malgrat estar dèbil i malalt, acompanyat hi vaig retornar, amb la intenció de reocupar i reconstruir. Totes vaig ser violentament forçat a marxar: insultat, amenaçat. Vivia a la casa, deteriorada, sense porta, infestada de ratolins, bruta... En tres ocasions va apedregar el cobert mitja nit... i  finalment  esgotat i rebolcat, fugint amb la por al cos, i assumint que potser ja mai més hi tornaria. Com de moment és el cas i fa vuit anys que dura la broma.

Ningú ha fet res per resoldre tanta injustícia. L'impacte de tot plegat i l'evidència repetida d'estar sol, indefens davant la barbàrie, és devastador. Demostrat queda a la pestanya "Testimonis".

Sempre havia donat per fet que les autoritats actuarien. Just per això no havia denunciat abans, per evitar el gran disgust que suposaria als pares una intervenció policial-judicial. Aquest i la por de represàlies, eren el principals xantatges que se'm feien per mantenir-me callat.

 ***


SENYALITZACIÓ ELIMINADA

Quatre pedres gravades (amb el permís de l'Ajuntament i els propietaris), que hi havia des del poble senyalant el camí, van ser destruïdes o tapades amb ciment. Així continuen. 

Abans...


i desprès





i desprès







Destruïda o tapada tota senyalització, les persones que volien visitar fàcil es perdien...  i si arribaven, sovint n'eren expulsades amb males maneres. Això queda reflectit a la pestanya "Testimonis. També consta que algunes vegades va cobrar per deixar visitar. 

Senyalització impunement suprimida, en canvi, quan a instàncies seves i al·legant que hi anava molta gent van tancar Rocaviva, ho van senyalitzar des de la carretera general.

 A nivell de senyalització, Rocaviva només va existir per tancar-la.
Mentrestant han modernitzat la retolació, peró Rocaviva com si no existís!
No es tracta de promocionar el què tenen a les comarques?

A què bé no defensar i discriminar Rocaviva?
Que algú m'ho expliqui, si us plau!

Centenars de roques treballades no mereixen un cartell?
O pensen potser que millor no posar-lo perquè poc duraria?
De ser arrencat o vandalitzat es veurien abocats a callar o denunciar.
 Millor curar-se en salut i no posar-lo?












Un fet prou curiós i significatiu:

Com es pot llegir a la lletra petita, "només serà visitable prèvia reserva". Per tant, el lloc romania obert !... Dues persones amigues del Ton (els tirans no podrien ser-ho sense ajudants), cobraven entrada. No se quan temps això va durar. El fet, és que ell havia pres el control de Rocaviva, cabana inclosa, havia començat a "explotar-la" a la seva manera i era ell qui controlava els diners. Certament jo no vaig veure ni un euro. Això es devia acabar quan, com queda dit, sense avisar i acompanyat, m'hi vaig presentar el maig de 2017.

Prèviament ho havia comunicat a les autoritats, peró de res va servir. Cap resposta, protecció ni ajuda. Al contrari, a instàncies del Ton, els mossos ens van fer retirar una tenda que havíem posat dins del meu hort, entre quatre murs alts (dient estava massa prop del bosc!) En ella, estant la casa inhabitable, s'hi havien instal·lat els amics. Que van acabar marxant... i jo amb ells. No sense abans haver patit alguns sabotatges i rodes punxades, que vàrem denunciar.

Ja arribar a la casa, a un Km del poble, havia costat hores,  perquè "el senyor" no ens deixava passar, per una via pública. Només el fet de no poder girar en un camí estret i la intervenció repetida de la mare: "deixa'l passar que va a casa seva", ens va permetre arribar. També repetia la mare: "sobretot res de trucar als mossos". Allà, com ja he explicat: desastre i desolació... i més tard, desprès de molt assetjament, acabar fugint, esgotat, vexat, rebolcat... i per por de mals majors. Jo estava tan tocat, la tensió era tanta i l'ajuda zero, que no vaig ni pensar a gravar.

***


La mare, va acabar també sucumbint a les persistents lletanies del Ton. Malparlant seguit de mi, la va arribar a convèncer que jo era dolent. Viure el repudi d'ella, per la que jo tant havia callat i aguantat és molt, molt fort. Cap retret, és la Síndrome d'Estocolm. 

Compassió i tristesa... pobres pares, germans i altres... Des de sempre (el Ton és germà segon), subjectes a la seva prepotència, ja habituats... suportant, tolerant, justificant i encobrint. 


Indiferent al patiment dels altres. No s'adonava del mal que els feia o no li importava. En quan a mi en gaudia: una escòria poc obedient com jo es mereixia tot el menyspreu.



Realment no hi havia cap motiu de conflicte.  Jo sempre demanant reconciliació. No volia, seguia obsessionat en l'odi, sempre  bel·licós... i orgullós dels seus deixebles. 



***


L'ASSETJAMENT VA CONTINUAR A LA SEU D'URGELL

Em volia més lluny. Alguna vegada que ens vam creuar al carrer m'increpava i el meu cotxe, un vell Citroën, va aparèixer abonyegat, portes obertes, retrovisors arrencats, vidre trencat...





La policia municipal el va retirar en considerar-lo un perill públic. Va estar fora de circulació més de tres anys. En recuperar-lo el 2017 i tenint-lo aparcat prop d'on vivia, vaig trobar dues vegades un retrovisor arrencat. Cap altre cotxe al voltant tenia danys.

I del pis en vaig ser expulsat per la propietària: resulta que el Ton li va fer por (i algú altre el va ajudar), explicant repetidament com n'era jo de malvat i que li portaria problemes! La repetició persistent i anunciar problemes és un sistema molt eficaç, que practica amb gran habilitat i excel·lents resultats. Així va aconseguir treure'm de casa meva i del pis llogat!

Per evitar nous assetjaments, no he dit a ningú on visc i no hi bellugo gaire per la Seu, només l'imprescindible. Millor no trobar-lo pel carrer... i menys ara desprès de posar-lo en evidència. 

A través de "missatgers" ha continuat pressionant: jo no hauria d'explicar la història ni mostrar fotos: "això embruta la imatge de Rocaviva", "els draps bruts es renten a casa" etc. La seva capacitat manipuladora és notable. Si a mi tot això m'ho expliquen, quasi no m'ho crec. De no tenir proves hauria de callar. Segur que a moltes i a molts els passa. Catalunya 2021! Sorprenent.


***

PORTO ANYS DEMANANT COMPRENSIÓ,  JUSTÍCIA I PROTECCIÓ
 Però ningú escolta: indefensió total

Visc exiliat i mig amagat, mentre el pastor continua prepotent imposant la seva llei... a mi i a d'altres. La por és molt poderosa. A què buscar-se problemes? millor callar.

L'execució d'un Bé Cultural aturada i la meitat del lloc, costat Cerdanya, pel "senyor" prohibit de visitar. Tot a la vista peró l'Autoritat no actua. Dels propers ho entenc: temen al Ton, dels llunyans no. A l'Europa de 2021 sembla impossible, peró és ben real. Xocant, injust i punyent.



Les Autoritats pertinents, no poden continuar desentenent-se de tot això. Les proves sobre el terreny i les aportades en aquest blog  són clares i contundents. 

Prego investiguin, actuïn, facin respectar les lleis, posin remei a aquesta inqualificable situació, protegeixin a les víctimes i evitin que el mal continuï imperant i escampant-se.



La següent pàgina "Testimonis",  és un annex d'aquesta.
En ella hi han més àudios i testimoniatges que corroboren i amplien aquest relat.
Les dues juntes, contenen elements més que suficients per reobrir el cas.