diumenge, 7 de novembre de 2021

INICI

 

VANDALISMES A ROCAVIVA

A l'obra a la casa i a l'artista.

*

LA MEVA CASA A ROCAVIVA 

Sense coneixement de l'ofici, construïda per mi mateix entre 1986 i 1987.

Des de la pobresa, usant pedra local, finestres de rebuig, estalviant i reciclant tot el possible.

A la pestanya "Inventari de danys" hi han fotos de l'interior. 

Més informació al blog: klimentolm > link a la pestanya enllaços.



Viure davant del Cadí, un vell somni que finalment vaig poder realitzar.

Apartat del món, força solitari peró sempre solidari,  treballava al servei dels meus ideals.

Però des de ben aviat la barbàrie va començar a atacar-me.

Més i més fort fins obligar-me, desprès de 27 anys de treballar i resistir, a abandonar-ho tot.


ATENCIÓ A LA PORTA



 PRIMER ATAC DIRECTE A LA CASA



Porta provisionalment arreglada i segon atac > destruïda. 


 

  


Uns tres anys va estar sense porta. 
Gran part de les meves coses estaven dintre, moltes van desaparèixer.
Les autoritats, en qui jo cegament confiava, no em van defensar.
Sortosament vaig trobar un pis a la Seu d'Urgell... on mai entrava la llum del sol.
D'ell, per obra i gràcia del maltractador, també en vaig ser expulsat.
Tot això i més en aquest blog s'explica.


 


L'INTENT DE RETORN

El maig del 2017, acompanyat d'uns amics hi vaig tornar. 
 Amb l'intenció d'habitar la casa i reobrir el lloc als visitants.
Tot el matí ens va costar arribar-hi: l'autor dels vandalismes ens barrava el pas.
L'assetjament i sabotatges van continuar.
Generalment atacava d'amagat, com demostres l'autoria?
La tensió que es generava era molt forta.

Una o dues setmanes desprès vàrem abandonar.
Acompanyat, dues vegades més vaig intentar retornar-hi.
Assetjat i també de nit, la casa apedregada, totes va tocar fugir.


***


AQUÍ EN EL MOMENT D'ENTRAR
Desprès de quatre anys d'absència, envellit i un xic avariat.
Vint i set anys després d'haver iniciat una fantàstica aventura.
Que a la barbàrie, des del principi i en creixent, li va donar per assetjar.





Esgotat, traumatitzat per tanta brega... pell i os... 39 kg.
On és aquell que tot sol construïa casa i movia roques?
Però queda viu l'esperit i la ferma voluntat de persistir.
 


 Les Autoritats, malgrat les proves i el meu deplorable estat, res han fet.
Estant doncs vigent l'amenaça, fa vuit anys que no hi he tornat.

Certament el "bullying" continuat afecta, peró no menys la indefensió persistent.

El perquè de tot plegat?...  espero que algú m'ho expliqui.


***

Durant el primer intent de retorn, d'amagotis li vaig fer una foto al Rambo, al poderós intocable pastor de cabres, que em va expulsar de casa meva, a totes m'impedia tornar-hi... i que me'n va acabar expulsant.
 
De poc no em veu... què hauria passat?
En estat de shok, ni vaig pensar en gravar àudio.






Perquè no vaig trucar als mossos?

Sobretot perquè hi havia la mare.
Sí, jo sóc el germà gran i el pastor de cabres el germà segon.
Durant molts anys, als pares els va usar d'escut.
Un drama rural més propi del segle XVII que del XXI.

Més explicacions de tot plegat, fotos i àudios a la següent pestanya.

 INVENTARI DE DANYS  >>>
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada